Dintre del marc de la Barcelona Design Week, Mercantic vol fer un homenatge als clàssics de la història del disseny industrial del nostre país.

Barcelona ha estat i és un referent dintre d’aquesta disciplina, amb noms que han ajudat a posar Barcelona en el mapa dels clàssics del disseny.

La gran majoria d’aquestes peces es van dissenyar fa dècades, però avui continuen sent protagoniste de qualsevol interior d’estil contemporani. Descobreix en aquesta selecció, en la qual hem recopilat el millor de la nostra secció Clàssics moderns’, els noms darrere d’aquestes icones del disseny industrial i algunes de les raons per les que segueixen sent la millor inversió a l’hora de decorar la casa.

 

La prestatgeria Tria

 

Funcional, resistent, personalitzable, elegant, atemporal … Pots demanar-li alguna cosa més a un sistema d’emmagatzematge? El 1978, els dissenyadors JM Massana i JM Tremoleda van crear per la firma catalana Mobles 114 aquesta prestatgeria modular en vareta d’acer, que s’ha convertit en un dels clàssics del disseny industrial. L’èxit de Tria resideix en el seu concepte completament modular. Pot créixer i modificar-se fàcilment en funció de les necessitats de l’usuari. A més, a causa del seu versàtil disseny encaixa en estades de tot tipus: Des sales d’estar a dormitoris infantils, cuines, banys, despatxos i, fins i tot, exteriors.

La làmpada Coderch

 

Aquesta carbassa aplanada, realitzada a força de sis làmines de fusta corbada (pi d’Oregon) que s’uneixen en un cèrcol a la part superior i inferior, és una de les peces més notables de la història del disseny espanyol. El seu creador, l’arquitecte José Antonio Coderch, buscava una làmpada que donés una llum càlida. Part de la investigació per dissenyar-la, es va nudrir en l’enviament d’exemplars a artistes i arquitectes. Qui rebia la llum es veia obligat al muntatge de les seves peces, accedint així a la seva lògica interna. Picasso va ser un d’ells.

Cendrer Copenhagen d’André Ricard: el cilindre optimista

 

És una d’aquestes peces que vénen automàticament a la ment quan es pensa en les paraules “disseny espanyol”. Aquest cendrer cilíndric, en vermell o negre, apilable, senzill i format íntegrament en formes circulars, és una fita d’un creador, André Ricard (Barcelona, 1929), que ha signat algunes de les peces més importants de la nostra història. Està fet en una sola peça i la seva conjunció de cilindres evoca perfectament els optimistes anys seixanta en què va veure la llum (concretament, el 1965). Va guanyar el premi de referència en l’època, el Delta ADIFAD.

Cadira Gaulino, Oscar Tusquets

 

Dissenyada en 1987 i seleccionada al Premi de Disseny Industrial de 1989, en el AdiFad de 1989 i en el Iberdiseño de 1990. Des de la seva presentació es va convertir immediatament en clàssic contemporani i un referent indispensable en parlar de disseny del nostre país.

L’arquitecte declarà en el seu dia: En aquesta obra, algun crític ha detectat la meva admiració per Salvador Dalí però, quan la vaig veure acabada, em va semblar que les influències evidents provenien d’Antoni Gaudí i de Carlo Mollino: per això la cadira es va cridar Gaulino. Encara que la seva aparença és totalment artesanal, la Gaulino ser el meu primer projecte realment industrial en fusta; allà em vaig adonar del que les màquines podien arribar a fer. Vaig aprendre i em vaig divertir molt i el considero un dels meus millors treballs

 

Làmpada Olvidada, Pepe Cortés

 

Aquesta és una d’aquelles peces amb una història per explicar.
Cortés forma part de la família de dissenyadors de BD des dels anys vuitanta, quan va realitzar juntament amb Javier Mariscal la col·lecció “Mobles Molt Formals.
Uns quants anys abans, el 1976, va dissenyar el llum de la qual estem parlant, però l’esbós va quedar oblidat en un calaix durant gairebé una dècada.
Al 84 , BD la va rescatar, la va comercialitzar i no ha tornat a sortir del seu catàleg. Avui podem dir que és una peça clàssica del disseny espanyol, reconeixible per la seva icònica combinació de linestres. Les més conegudes són les seves versions de sòl i sostre.

Tombal, un paraigüercendrer dissenyat per Milá

 

Dissenyat el 1990, la signatura del dissenyador català és evidentment aclaparadora en aquesta peça: la seva estructura reversible permet combinar la seva doble funció segons la seva posició, passant de paraigüer a cendrer utilitzant el mateix recipient de gres vitrificat.

Precursor, llegendari, incombustible, pragmàtic. Podem aplicar molts adjectius a un dels pares del disseny industrial a Espanya i probablement sempre ens quedaríem curts. Miguel Milá Sagnier (Barcelona, 1931) és un referent d’obligat estudi que porta més de 60 anys tractant de millorar la vida de les persones sense que es donin compte, creant objectes que, com ell diu, acompanyen i no molesten.

Cadira Safari, Coderech

 

Consturida en fusta i cuir, un classic entre els classics, va ser un disseny que Coderech va idear per la seva casa de l’Empordà i que després va esdevenir un clàssic internacional del disseny.

Cadira Alejandro de Sota 1955

 

Silla de junco tejido, estructura de varilla de hierro negro. Un disseny que actualment ha servir d’influència per molts models contemporanis.

Per acabar ens agradaria compartir aquest documental que es va projecta a La 2 de TVE1 on parla dels 50 anys del disseny industrial a Espanya.

http://www.rtve.es/alacarta/videos/el-documental/documental-funcion-forma-diseno-espana-medio-siglo-contigo/3797778/#

Assegurem que hi han molts més dissenys, ja que el nostre país ha estat bressol de moltíssimes peces icòniques en la història del moble. Us convidem a passejar per Mercantic i descobrir varies d’aquestes peces.